martes, 5 de febrero de 2008

Cuanto más cerca, más lejos

El Louvre, la National Gallery o el Pergamonmuseum son lugares que nadie olvida visitar cuando va a París, a Londres o a Berlín, porque son iconos de la cultura nacional e internacional y, por lo tanto, sitios a los que no puedes dejar de ir.

Sin embargo, a menudo estamos tan obcecados (y con razón) por ver las maravillas que nos ofrecen estas ciudades que muchas veces no reparamos en que aquí mismo, en Barcelona, tenemos infinidad de lugares que, a su manera, nos obsequian con detalles igualmente deliciosos y agradables.

Estos museos, iglesias, parques y monumentos son los que hacen que Barcelona sea especial, y muchas veces no los sabemos aprovechar.

Por si le interesa a alguien, pongo algunos en los que he estado recientemente y que aconsejo encarecidamente visitar:

- El Museu d’Història de la Ciutat (Plaça del Rei, s/n)

- El Museo Picasso (C/ Montcada, 15-23)

- La iglesia de Santa Maria del Mar (Plaza de Santa María, 1)



P.D.: En el Museo Picasso estará, hasta el 30 de marzo, la colección personal de pinturas del propio Picasso, formada por un centenar de obras -entre las que figuran cerca de cuarenta de Renoir, Cézanne, Rousseau, Braque y Matisse, entre otros-, y que normalmente están en el Musée Picasso de París.

4 comentarios:

Sergi dijo...

L'Església de Santa Maria del Mar és una de les meves predileccions, no només per la seva bellesa interior i exterior, sinó per estar situada en un dels barris amb més encant de Barcelona.

Déixem recomenar, i no perquè hi vaig treballar, el Palau de la Virreina, a les Rambles, just abans d'arribar al Mercat de la Boqueria. El Palau té dues zones d'exposicions, una està a la planta baixa, acostuma a tenir exposicions de fotografia (jo vaig treballar-hi quan n'hi havia una de la Patagònia Xilena - espectacular!-)i que acostuma a ser gratuïta. L'exposició de la primera planta sol ser de pagament, uns 4 euros si no recordo malament, però té, a vegades, que no sempre, exposicions força interessants i que acostumen a obligar al visitant a pensar. Recordo una sobre el fotoperiodista català del qual no en recordo el nom que va retretar la guerra civil i la vida dels refugiats a França.
El Palau´de la Virreina és un museu petit, desconegut i la majoria dels seus visitants acostumen a ser giris perduts que entren atrets per la magnífica entrada que la presideix. Acostuma a ser molt tranquil, a diferència d'altres museus i llocs diversos, massificats pel turisme de consum que ven l'Ajuntament de Barcelona.

Ikusi arte!

Sergi dijo...

Centelles!!! El fotoperiodista es deia Centelles!!!!

Anónimo dijo...

Museu d'història = a Louvre???

Naaaahhh...penso que Barcelona és una ciutat que enamora pel conjunt, però no precisament per tenir museus de gran qualitat...si li traiem el modernisme, què ens queda?

undeclinable dijo...

no anava per aquí la meva reflexió. el tema és que no aprofitem la ciutat, almenys no tant com algú que ve aquí de fora.

i potser no són tant supermolons com el Louvre (de fet és evident), xo a Barcelona hi ha molts llocs que fan exposicions interessantíssimes: Macba, CCCB, Caixaforum, La Pedrera, Mnac...